Els detectius gastronòmics

L'editorial Salamandra acaba de publicar en traducció castellana de Víctor Illera Kanaya 'Las deliciosas historias de la taberna Kamogawa', d'Hisashi Kashiwai, seguint amb l'èxit aconseguit pel primer llibre de la sèrie 'Los misterios de la taberna Kamogawa'.

Tres personatges centrals i recurrents, el pare, Nagare, un antic policia convertit en cuiner, la filla, Koishi i el gat, Hirune. Tots tres es mouen per la taberna Kamogawa, un lloc de menjars situat en un carreró estret, sense cap cartell ni res que la pugui identificar més enllà d'un misteriós i críptic anunci en una publicació especialitzada. No s'hi pot arribar si no coneixes el lloc, si no et dediques amb cos i ànima a trobar-lo o si l'atzar no t'hi porta quasi per casualitat.

Però una vegada s'hi arriba tot el que hi ha és especial. Nagari i Koishi, sempre sota l'atenta mirada d'Hirune, són detectius gastronòmics. La gent que arriba a la taberna ho fa amb idees diferents però amb un objectiu semblant, recuperar algun plat que recorden, que per una o altra raó té un pes especial en les seves vides o les de la gent que estimen. 

D'un temps ençà, menjar s'ha convertir en força cosa més que l'acte físic d'alimentar-se i d'aconseguir nutrients que ens permetin viure i sobreviure i, de fet, la modernitat ha portat aparellada una estètica del gust i una ètica de la cuina que vindrien a barrejar el gust amb les sensacions físiques i mentals i amb tot un corpus teòric que va més lligat als aspectes emocionals que als físics. En aquest sentit tenint l'exemple conegut de Ferran Adrià que va convertir elBulli en un centre d'experimentació i en un santuari de pelegrinatge gastronòmic, posant les bases d'una escola que ha revolucionat el món de la cuina i que ha aconseguit infinitat de seguidors. De fet, avui ja resulta molt estrany trobar algun gran xef que no vulgui remoure sentiments amb la seves propostes, que no tingui com a objectiu que el comensal surti transformat del seu establiment.

Doncs bé, aquí rau l'essència que Kashiwai agafa com a punt de sortida de les seves històries sobre la taberna Kamogawa, les emocions, allò intangible que s'amaga als plats i que ens transporta a determinades sensacions del nostre passat, de la nostra vida, de la nostra manera d'entendre i de relacionar-nos amb el món que ens envols o que ens va envoltar i que, i aquí hi la gràcia de tot plegat, lliguen directament amb la felicitat.

El primer lliurament de la sèrie s'ha convertit en un èxit de vendes, ara ha sortit el segon i tot fa suposar que si les coses continuen així, s'acabaran publicant els vuit llibres que Hisashi Kashiwai ha escrit d'aquesta sèrie. 

Nagare és un home sensible i pragmàtic que no vol saber res de les noves tecnologies i que es manté aferrat a la idea ancestral de la cuina com a font de plaer i de sensacions agradables. Hospitalari, afable i perseverant, l'ex policia té una visió de la vida i del menjar que el condueix directament a posar-se en la pell dels seus clients, cosa que li permet desenvolupar a la perfecció la seva tasca de detectiu gastronòmic a la vegada que es mostra com un cuiner d'altíssim nivell que, per contra, es presenta sempre amb una modèstia exagerada.

L'estructura varia ben poc, algú que, d'una manera o altra, acaba trobant la taverna i vol que li recuperin un plat concret que pot ser un nigiri, un estofat de carn o uns espaguetis napolitans. L'obsequien amb un bon menjar i el conviden a tornar al cap d'uns dies que és quan li cuinen el plat que ha demanat i li expliquen les gestions que han hagut de fer. Amb aquesta base podria semblar que, una vegada s'han vist tres o quatre històries, la sorpresa desapareix i comença a venir el perill obvi de caure en un avorriment difícil d'evitar, però la realitat és molt diferent. Cada nova història que explica Kashiwai és un prodigi d'imaginació i de sensibilitat. Trobar aquell plat que preparava la mare, recobrar un  plat que preparava el seu pare mort, que la seva actual dona pugui cuinar un plat que li servia la seva primera esposa. Les històries es presenten variades, plenes de vida, de records, tenen tendresa, humor, paciència, resignació, incredulitat i, en definitiva un gran catàleg de sensacions humanes o d'estats d'ànim que rivalitzen de tu a tu amb els ingredients, els plats, la delicadesa amb que la parella protagonista tracta als seus clients i, una altra virtut especial, mentre acompanyes els àpats, arribes a tenir una agradable sensació d'estar assegut a taula, compartint delícies i delicadeses, cuinades amb el màxim respecte per la tradició, el famós quilòmetre zero i la cura a l'hora de tractar els aliments i les seves possibilitats. Continua sent una delícia que val la pena descobrir o continuar, segons sigui el vostre cas.