Dissabte, 18 de Maig de 2024

Eusebi Freixa: un romàntic amb una vida agitada

Repassem la vida d'aquest reusenc en els 200 anys del seu naixement

  • Eusebi Freixa és l'autor del llibre 'Adúltera y parricida, ó sea Teresa Guix, la Maseta'

    Anton Aluja

Dos segles enrere, Catalunya es trobava en una etapa de decadència lingüística i hi havia molt poques obres en català i de qualitat dubtosa. Però l'arribada del Romanticisme va ser un punt d'inflexió, no nonés per la promoció de la nostra llengua, sinó també per situar la cultura a l'abast de la majoria de la població.

Tot i això, les primeres obres romàntiques catalanes foren en castellà, però amb l'arribada del nacionalisme inspirat en l'època medieval es va començar a promocionar el català com a llengua de cultura i va significar l'inici del període que coneixem com a Renaixença. Els autors catalans més importants d'aquest període foren Bonaventura Carles Aribau, Víctor Balaguer Serafí Pitarra i sobretot, Jacint Verdaguer, que va compondre dos poemes èpics fundacionals com 'L'Atlàntida' i 'Canigó'.

A Reus també vàrem tenir dos importants representants d'aquest moviment cultural, Antoni de Bofarull i Brocà i Eusebi Freixa i Rabassó. Bofarull pertanyia a una nissaga de reusencs il·lustres com Pròsper de Bofarull o els germans Josep i Francesc, impulsors del conegut Palau Bofarull situat al carrer de Llovera.

Però avui volem parlar d'Eusebi Freixa i Rabassó, un escriptor molt menys conegut a la nostra ciutat, però que creiem que mereix un record ara que fa dos-cents anys exactes del seu naixement.

Freixa va néixer a Reus el 28 de febrer de 1824. Fill d'un olotí i d'una lleidatana va néixer a la nostra ciutat fugint de les persecucions polítiques que es produïen a Lleida un cop acabat el Trienni Liberal el 1823. Amb el retorn de l'Absolutisme en la figura de Ferran VII s'inicià una cacera de bruixes contra els liberals entre els quals hi havia el seu pare, Gervasi Freixa. El tarannà liberal de Reus va fer que la família Freixa s'establís al carreró Nolla de la capital del Baix Camp durant un temps per no haver de patir les ires de les autoritats absolutistes.

Però la mort prematura del seu pare va fer que ben aviat abandonés la nostra ciutat per anar-se'n a Barbastre amb el seu oncle. Aquesta només va ser la primera desgràcia d'una joventut plena de morts familiars i de conflictes d'herència que el va dur a recollir una gens menyspreable fortuna. El seu matrimoni amb Dolors Ferreri i una ràpida paternitat semblava que donaria pau al jove Eusebi un cop establert a Lleida, però no, el seu fill moriria amb tan sols tres anys i farien la mateixa fi dues filles més nascudes posteriorment. Així doncs, Eusebi va veure com en arribar als 25 anys havia enterrat els seus pares, set germans i tres fills. Anys més tard també enterraria la seva primera dona, Dolors Ferreri.

Poc després Eusebi va iniciar un periple professional que el va dur a viure a Alfaro (La Rioja), a Madrid on va prosperar i es va convertir en alt funcionari, i posteriorment a Alacant, on va anar com a governador civil d'aquella província.

Una vida tan atzarosa i plena de patiment era una font inesgotable per un escriptor romàntic que tot i no ser gaire conegut va ser dels pocs que van aconseguir ser professionals de la literatura a la seva època. Lector i admirador incansable de Victor Hugo, es va dedicar a tocar tots els gèneres, des del teatre, a articles jurídics, poesia, assaig i novel·la. Ara bé, va ser una novel·la basada en un cas real la que el va dur a l'èxit més destacat de la seva carrera com a escriptor. Ens referim a 'Adúltera y parricida, ó sea Teresa Guix, la Maseta'.

L'obra reconstrueix la història real de la jove i bella lleidatana Teresa Guix ajusticiada als 23 anys. Freixa narra com l'espòs de Teresa Guix un dia tornà més aviat del previst d'un viatge i s'enrabià violentament en veure que la seva muller li era infidel. En la disputa entre els dos cònjuges, ella va acabar matant el seu espòs. Teresa Guix va ser executada amb el garrot vil amb una serenitat i resignada acceptació que va fascinar a Eusebi Freixa. L'esdeveniment va portar molt de crit a la Lleida del segle XIX, però a poc a poc, la imatge de la parricida va anar canviant fins a veure-la com una víctima de violència conjugal que va rebre la compassió i simpatia populars.

L'èxit de la novel·la va fer que se'n fessin dues edicions publicades a Madrid i que Eusebi Freixa es convertís en un prestigiós escriptor amb un tarannà progressista per l'època en què qüestionava els matrimonis sense amor, la violència contra les dones i la pena de mort.

Freixa va publicar una part important de les seves obres a la impremta Corominas de Lleida. Una nissaga d'impressors que també va tenir relació amb la nostra ciutat perquè el senyor Corominas es va casar amb la també reusenca senyora Compte. Però més endavant va crear la seva pròpia editorial sota el nom de Publicaciones de Don Eusebio Freixa y Rabassó on publicà més de 80 títols de temàtica administrativa. També va dirigir el semanario El Eco del Segre de tendència demòcrata federal, i va ser membre de la Sociedad Económica de Lérida creada per una minoria d'il·lustrats lleidatans amb l'objectiu de fer pujar el nivell cultural del conjunt de la població.

De fet, Eusebi Freixa no tenia cap formació acadèmica ni cap títol universitari sobre lleis. Tot i això, va arribar a ser una de les primeres figures de l'Estat en la divulgació de temes legals i administratius. L'única explicació de tot això és la seva infatigable capacitat de treball durant els seus setanta anys de vida.

Freixa va morir a Madrid el 1894 allunyat del seu Reus natal i de la seva Lleida d'adopció, lliurat al liberalisme espanyol i a la simbologia maçona sota la qual va ser enterrat al cementiri de l'Almudena.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit



COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges