Per a aquest primer cap de setmana primaveral, la redacció de Reusdigital.cat us porta, com cada divendres, tres recomanacions culturals.
Descobriu-les!
Dirigida per Alan Parker el 1991, narra la formació d'una banda de soul en una deprimida Irlanda. La seva banda sonora és excel·lent, ja que aplega clàssics de Wilson Pickett o Al Green, entre molts altres, versionats per la pròpia banda sorgida al film.
Mustang Sally, Take me to the river o Chain of fools són alguns temes, entre altres, que s'hi inclouen. De fet, i arran de l'èxit de la banda sonora, es va editar un segon volum amb més cançons.
Amb els anys, The Commitments es va convertir en un petit clàssic, en una joia de culte, tan per les seves virtuts narratives com pel retrat social que planteja. Plena de referències i anècdotes, pot interpretar-se igualment com una classe magistral per entendre el soul, les seves arrels i el paral·lelisme que estableix Parker (amb encert) entre la població afroamericana i les classes treballadores de Dublín.
És igualment divertit el to escollit per exposar i fer evolucionar l'acció, on el mànager del grup juga a fer-se l'entrevistat per un mitjà per dibuixar l'ascens (i la caiguda) del grup. L'èxit de la pel·lícula va fer que la banda acabés fent gires i concerts arreu. Dels intèrprets, cal subratllar les posteriors trajectòries d'Andrea Corr (de The Corrs), Andrew Strong (no fa gaire va ser en concert a Girona) i especialment de Glen Hansard, qui va assaborir la flama global en aparèixer a Once (John Carney, 2007) i iniciar després el projecte The Swell Season amb la pianista txeca Markéta Irglová.
Per als cinèfils, The Commitments (disponible al catàleg de Movistar +) forma part de l'anomenada Trilogia de Barrytown, amb les posteriors Cafè irlandès (Stephen Frears, 1993) i La furgoneta (Stephen Frears, 1996).
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=3paf2TLrgsg[/youtube]
Que la música urbana en català porta una trajectòria ascendent, és un fet innegable. Les darreres setmanes us he recomanat artistes com The Tyets i Mushkaa, que van fent-se un lloc en aquest gènere. Aquesta setmana, i després de la publicació del darrer senzill dels Figa Flawas, no podia passar-lo per alt i entrar a la primavera sense aquesta proposta ben càlida.
Mussegu és una bachata en català, que segueix l'estil d'artistes com Manuel Turizo, Ana Mena o Romeo Santos, en el panorama musical en castellà. Pel que fa a la música urbana catalana, és una de les primeres cançons que s'estrena en aquest gènere i que ha començat a tenir èxit des que es va fer viral a TikTok.
Publicat fa una setmana, Mussegu és un senzill que canta a l'amor, el desig i el ball, Mussegu ja acumula al voltant d'11.000 reproduccions a Youtube i 65.000 a Spotify. Figa Flawas és un dels grups emergents, guanyadors del Sona 9, que proposen temes frescos i innovadors amb referències a altres artistes com Michel Teló i el seu Ai se eu te pego o la Rosalia. Una proposta en català diferent i que segur que s'enganxarà aquesta primavera.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=9m4aZGHFBik[/youtube]
Feia temps que tenia ganes de recomanar-vos la música de The Go-Betweens i de les experiències posteriors dels seus dos líders, Robert Forster i Grant McLennan, igualment interessants. La carrera de Forster encara és present, però la de McLennan, malauradament, es va interrompre el 2006 en morir als 48 anys.
Tots dos van crear The Go-Betweens a finals dels anys setanta a Brisbane (Austràlia). Per a mi, és una de les millors bandes de pop, autora de precioses cançons melòdiques, orientades sobretot al so de la guitarra i amb una gran sensibilitat literària. No van obtenir mai un èxit rotund, però van tenir ―i conserven― molts seguidors, a més d'influir en moltes formacions posteriors del mateix perfil musical.
Després de publicar tres senzills van decidir, juntament amb la tercera component, la bateria Lindy Morrison, traslladar-se primer a Glasgow (Escòcia) i després a Londres (Anglaterra) per impulsar la seva carrera. El seu àlbum de debut va ser Send Me a Lullaby (1982), editat al Regne Unit i que conté quatre cançons més que la seva edició australiana anterior. L'any següent traurien el disc Before Hollywood (1983), que inclou el seu primer clàssic, "Cattle and Cane".
El 1983 el baixista Robert Vickers es va incorporar al grup i McLennan va deixar el baix per dedicar-se a la guitarra. Publicarien Spring Hill Fair (1984), el seu tercer àlbum, gravat a França, i Liberty Belle and the Black Diamond Express (1986), el quart, una de les joies de la seva discografia, tot coincidint amb l'entrada al grup d'Amanda Brown (violí, oboè i guitarra). Un any més tard veuria la llum Tallulah (1987), un bon treball considerat de transició, amb el qual van voler triomfar als Estats Units.
Decebuts per ser un grup de segona fila (feia temps que The Smiths dominava l'escena), van decidir tornar cap a Austràlia i editar 16 Lovers Lane (1988), una meravella d'àlbum que conté la cançó que us presento en el vídeo, "Streets of Your Town". El baixista Robert Vickers ja no va participar-hi, perquè havia deixat el grup per ser substituït pel conflictiu John Willsteed, que, a més, tocava els teclats.
El 1989 van decidir separar-se, descontents per com anaven les coses i per embolics entre els integrants. Forster i McLennan engegarien trajectòries en solitari durant força temps. El 2000, però, hi tornarien junts amb nous músics i gravarien tres àlbums més, entre els quals l'exquisit Oceans Apart (2005).
La mort de Grant McLennan el 2006 va obligar Robert Forster a dissoldre definitivament The Go Betweens i, a partir d'aquí, a començar la seva carrera com a solista.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=g-TJd2RnWgQ[/youtube]
Descobriu-les!
Marc Busquets recomana la pel·lícula "The Commitments"
Dirigida per Alan Parker el 1991, narra la formació d'una banda de soul en una deprimida Irlanda. La seva banda sonora és excel·lent, ja que aplega clàssics de Wilson Pickett o Al Green, entre molts altres, versionats per la pròpia banda sorgida al film.
Mustang Sally, Take me to the river o Chain of fools són alguns temes, entre altres, que s'hi inclouen. De fet, i arran de l'èxit de la banda sonora, es va editar un segon volum amb més cançons.
Amb els anys, The Commitments es va convertir en un petit clàssic, en una joia de culte, tan per les seves virtuts narratives com pel retrat social que planteja. Plena de referències i anècdotes, pot interpretar-se igualment com una classe magistral per entendre el soul, les seves arrels i el paral·lelisme que estableix Parker (amb encert) entre la població afroamericana i les classes treballadores de Dublín.
És igualment divertit el to escollit per exposar i fer evolucionar l'acció, on el mànager del grup juga a fer-se l'entrevistat per un mitjà per dibuixar l'ascens (i la caiguda) del grup. L'èxit de la pel·lícula va fer que la banda acabés fent gires i concerts arreu. Dels intèrprets, cal subratllar les posteriors trajectòries d'Andrea Corr (de The Corrs), Andrew Strong (no fa gaire va ser en concert a Girona) i especialment de Glen Hansard, qui va assaborir la flama global en aparèixer a Once (John Carney, 2007) i iniciar després el projecte The Swell Season amb la pianista txeca Markéta Irglová.
Per als cinèfils, The Commitments (disponible al catàleg de Movistar +) forma part de l'anomenada Trilogia de Barrytown, amb les posteriors Cafè irlandès (Stephen Frears, 1993) i La furgoneta (Stephen Frears, 1996).
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=3paf2TLrgsg[/youtube]
Estel Romeu recomana "Mussegu", de Figa Flawas
Que la música urbana en català porta una trajectòria ascendent, és un fet innegable. Les darreres setmanes us he recomanat artistes com The Tyets i Mushkaa, que van fent-se un lloc en aquest gènere. Aquesta setmana, i després de la publicació del darrer senzill dels Figa Flawas, no podia passar-lo per alt i entrar a la primavera sense aquesta proposta ben càlida.
Mussegu és una bachata en català, que segueix l'estil d'artistes com Manuel Turizo, Ana Mena o Romeo Santos, en el panorama musical en castellà. Pel que fa a la música urbana catalana, és una de les primeres cançons que s'estrena en aquest gènere i que ha començat a tenir èxit des que es va fer viral a TikTok.
Publicat fa una setmana, Mussegu és un senzill que canta a l'amor, el desig i el ball, Mussegu ja acumula al voltant d'11.000 reproduccions a Youtube i 65.000 a Spotify. Figa Flawas és un dels grups emergents, guanyadors del Sona 9, que proposen temes frescos i innovadors amb referències a altres artistes com Michel Teló i el seu Ai se eu te pego o la Rosalia. Una proposta en català diferent i que segur que s'enganxarà aquesta primavera.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=9m4aZGHFBik[/youtube]
Marià Arbonès us recomana la música de The Go-Betweens
Feia temps que tenia ganes de recomanar-vos la música de The Go-Betweens i de les experiències posteriors dels seus dos líders, Robert Forster i Grant McLennan, igualment interessants. La carrera de Forster encara és present, però la de McLennan, malauradament, es va interrompre el 2006 en morir als 48 anys.
Tots dos van crear The Go-Betweens a finals dels anys setanta a Brisbane (Austràlia). Per a mi, és una de les millors bandes de pop, autora de precioses cançons melòdiques, orientades sobretot al so de la guitarra i amb una gran sensibilitat literària. No van obtenir mai un èxit rotund, però van tenir ―i conserven― molts seguidors, a més d'influir en moltes formacions posteriors del mateix perfil musical.
Després de publicar tres senzills van decidir, juntament amb la tercera component, la bateria Lindy Morrison, traslladar-se primer a Glasgow (Escòcia) i després a Londres (Anglaterra) per impulsar la seva carrera. El seu àlbum de debut va ser Send Me a Lullaby (1982), editat al Regne Unit i que conté quatre cançons més que la seva edició australiana anterior. L'any següent traurien el disc Before Hollywood (1983), que inclou el seu primer clàssic, "Cattle and Cane".
El 1983 el baixista Robert Vickers es va incorporar al grup i McLennan va deixar el baix per dedicar-se a la guitarra. Publicarien Spring Hill Fair (1984), el seu tercer àlbum, gravat a França, i Liberty Belle and the Black Diamond Express (1986), el quart, una de les joies de la seva discografia, tot coincidint amb l'entrada al grup d'Amanda Brown (violí, oboè i guitarra). Un any més tard veuria la llum Tallulah (1987), un bon treball considerat de transició, amb el qual van voler triomfar als Estats Units.
Decebuts per ser un grup de segona fila (feia temps que The Smiths dominava l'escena), van decidir tornar cap a Austràlia i editar 16 Lovers Lane (1988), una meravella d'àlbum que conté la cançó que us presento en el vídeo, "Streets of Your Town". El baixista Robert Vickers ja no va participar-hi, perquè havia deixat el grup per ser substituït pel conflictiu John Willsteed, que, a més, tocava els teclats.
El 1989 van decidir separar-se, descontents per com anaven les coses i per embolics entre els integrants. Forster i McLennan engegarien trajectòries en solitari durant força temps. El 2000, però, hi tornarien junts amb nous músics i gravarien tres àlbums més, entre els quals l'exquisit Oceans Apart (2005).
La mort de Grant McLennan el 2006 va obligar Robert Forster a dissoldre definitivament The Go Betweens i, a partir d'aquí, a començar la seva carrera com a solista.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=g-TJd2RnWgQ[/youtube]
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics