Esquerra Republicana comparteix amb CiU l’estratègia d’arribar a acords entre partits sobiranistes com a norma general als consistoris catalans després de les eleccions municipals del 24M. Marta Rovira ha afirmat a TV3 que el partit també voldrà impulsar pactes independentistes “perquè fer el procés constituent serà més fàcil”. Tot i això, ha deixat clar que respectaran els municipis on convergents i republicans no tinguin bona relació.
La secretaria general d’ERC ha exhibit sintonia amb CiU, ja que ha afirmat que “intenten que l’acord entre els dos partits sigui el més fort possible”. Tanmateix, recorda que el pacte d’estabilitat parlamentària no és un xec en blanc, així que no estan obligats a votar sempre com CiU. De fet, Rovira no ha aclarit si votaran a favor de la reprovació del conseller de sanitat, Boi Ruiz, tot i que ha insinuat que no el castigarà si retira el Consorci Sanitari de Lleida.
En aquestes eleccions municipals, el conjunt de les forces independentis tes ha guanyat vots i regidors respecte de fa quatre anys. Concretament, CiU ha aconseguit 667.568 vots i 3.326 regidors; ERC 508.807 vots i 2.377 regidors; i la CUP, 221.655 vots i 377 regidors. CiU perd més de cent mil vots, mentre que ERC en guanya 250.000 i la CUP prop de 200.000.
Llegeixo a Nació Digital que el consell nacional d'Unió de dissabte tenia suc. A l'ambient s'hi respiraven diversos elements en suspensió del procés sobiranista que ha comportat serioses garrotades dins la federació. Però finalment es va signar una pau armada, amb un suport explícit i sonor dels quadres del partit a les posicions independentistes i l'acord de celebrar una consulta interna pel full de ruta del 27-S que, fins i tot, CDC va celebrar. Duran no va prendre la paraula i el que va molestar a molts dels càrrecs fou que es va absentar marxant de la sala mentre el secretari general del partit, Ramon Espadaler, pronunciava el seu discurs.
Barcelona viu un moment dolç. Quasi 25 anys després de la realització dels Jocs Olímpics, ha aconseguit situar-se i mantenir-se com una d’aquelles ciutats que surten al capdamunt de tots els rànquings. Barcelona ja juga a la lliga de Tòquio, Londres o Paris en molts indicadors. Tant és elegida capital europea del voluntariat, com lidera els rànquings en seguretat ciutadana o és l’exemple per excel•lència d’smart city.
L’alcalde de Barcelona es mou al mateix nivell que les grans personalitats d’arreu del món, amb la oportunitat de fer contactes que puguin ser útils per al futur de la ciutat i el país sencer. Per exemple, no són pocs els qui assenyalen els contactes Bloomberg-Trias com la llavor ideològica de les editorials de la prestigiosa capçalera econòmica que repetidament s’ha declarat rotundament a favor de què Catalunya celebri un referèndum d’independència.
D’altra banda, a Barcelona hi ha 98 consolats representant Estats que engloben més d’un 80% de la població mundial, i és la quarta o la cinquena ciutat no-capital del món amb més representació diplomàtica. Les principals potències d’Occident i d’entre les nacions emergents hi tenen representació, i està molt atentes a tot allò que pugui succeir a Catalunya. Són les oïdes de la diplomàcia internacional i és fonamental que rebin un missatge clar.
Un no pot evitar preguntar-se doncs, quin efecte tindria per a la credibilitat del procés sobiranista que de cada costat de Plaça Sant Jaume s’expliquessin coses diferents quan es parla amb altres actors internacionals. Crec que el desconcert seria general, els cossos diplomàtics es preguntarien amb raó quina de les dues versions del relat seria la bona. Fins ara hi ha hagut un missatge claríssim, i un punt a favor del procés des d’un punt de vista internacional ha estat que tant Ajuntament com Generalitat remen en la mateixa direcció.
Espero que Ada Colau i Alfred Bosch es posin d’acord i Barcelona sigui membre de lAssociació de Municipia per la Independencia (AMI).
Sebastià Barrufet és periodista.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics