-
Pla general del Parlament en acabar les votacions sobre la modificació de la llei.
El Parlament ha aprovat augmentar del 20% al 50% el Fons de Transició Nuclear i ampliar el radi de municipis beneficiats a 30 quilòmetres respecte a les centrals d'Ascó (Ribera d'Ebre) i Vandellòs (Baix Camp). A proposta del PSC-Units i Junts i amb els vots de Cs i algunes abstencions dels comuns, la cambra ha validat una modificació en la llei que amplia territorialment el repartiment dels fons pel tancament de les dos centrals a partir del 2030. Per intentar superar algunes reticències, es limitarà l'accés al fons a les poblacions més allunyades de les centrals que superen els 12.000 habitants i s'especifica que el cercle "es correspon amb els municipis de Catalunya".
Així, tira endavant la reforma del Fons de Transició Nuclear que volia el PSC i Junts. La diputada d'ERC Maria Jesús Viña ha acusat tots dos partits "d'electoralisme descarnat" i de fer una reforma "en contra del territori":" Veiem renéixer la sociovergència al territori", ha etzibat.
ERC es va avenir a incrementar la partida destinada al Fons de Transició Nuclear provinent de l'impost sobre les instal·lacions que incidixen en el medi ambient. Ara bé, discrepa sobre la magnitud del cercle de beneficiaris perquè amb 30 quilòmetres podien entrar municipis de l'Aragó i grans poblacions poc afectades per la clausura de les nuclears. D'altra banda, també hi havia desavinences respecte el protagonisme dels alcaldes d'Ascó i Vandellòs en la governança del fons.
En les seues esmenes, ERC ha intentat limitar a 25km el radi de municipis beneficiats, però a les zones de planificació II del Pla d'Emergència Nuclear Exterior de les Centrals Nuclears d'Ascó i Vandellòs (PENTA II) només permetre l'accés al fons sempre que contribuïsquen directament a la "millora de la competitivitat i de la diversificació econòmica de les zones afectades". Els comuns han afegit en esmena pròpia que també haurien de "contribuir a recuperació ambiental".
La CUP està a favor de l'ampliació a 30 quilòmetres del radi, però volien que es dediqués fins el 90% del fons al territori. També que els projectes tinguen relació amb "revertir l'impacte amb el medi ambient".
La reforma del Fons Nuclear preveu que les línies d'actuació prioritàries siguen "projectes de reindustrialització, transició energètica, àmbit agroalimentari, turisme, noves tecnologies i sector públic".
Governança del Fons
Es crearà un òrgan de govern que estarà presidit per "un representant del Departament d'Empresa i Treball" i a la vicepresidència hi haurà els alcaldes d'Ascó i Vandellós i Hospitalet de l'Infant. D'esta manera, es reforça la presència de la Generalitat a l'òrgan de govern del Fons.
Reticències d'ERC
ERC va portar esta iniciativa al Consell de Garanties Estatutàries, que finalment va avalar per unanimitat la reforma del fons de transició nuclear proposada pel PSC-Units en considerar que no vulnera l'Estatut ni la Constitució. La iniciativa dels socialistes implica modificar la Llei de mesures fiscals i financeres aprovada el 2020. El recurs al CGE l'havia presentat ERC adduint que el nou articulat "ataca" el marc competencial de Catalunya incorporant com a receptors de fons quatre municipis de l'Aragó. Tot i això, l'òrgan consultiu va determinar que no vulnera l'abast territorial i l'eficàcia de les competències de la Generalitat ni tampoc el principi de seguretat jurídica recollit a la carta magna espanyola. El dictamen es va adoptar dijous passat.
Així, tira endavant la reforma del Fons de Transició Nuclear que volia el PSC i Junts. La diputada d'ERC Maria Jesús Viña ha acusat tots dos partits "d'electoralisme descarnat" i de fer una reforma "en contra del territori":" Veiem renéixer la sociovergència al territori", ha etzibat.
ERC es va avenir a incrementar la partida destinada al Fons de Transició Nuclear provinent de l'impost sobre les instal·lacions que incidixen en el medi ambient. Ara bé, discrepa sobre la magnitud del cercle de beneficiaris perquè amb 30 quilòmetres podien entrar municipis de l'Aragó i grans poblacions poc afectades per la clausura de les nuclears. D'altra banda, també hi havia desavinences respecte el protagonisme dels alcaldes d'Ascó i Vandellòs en la governança del fons.
En les seues esmenes, ERC ha intentat limitar a 25km el radi de municipis beneficiats, però a les zones de planificació II del Pla d'Emergència Nuclear Exterior de les Centrals Nuclears d'Ascó i Vandellòs (PENTA II) només permetre l'accés al fons sempre que contribuïsquen directament a la "millora de la competitivitat i de la diversificació econòmica de les zones afectades". Els comuns han afegit en esmena pròpia que també haurien de "contribuir a recuperació ambiental".
La CUP està a favor de l'ampliació a 30 quilòmetres del radi, però volien que es dediqués fins el 90% del fons al territori. També que els projectes tinguen relació amb "revertir l'impacte amb el medi ambient".
La reforma del Fons Nuclear preveu que les línies d'actuació prioritàries siguen "projectes de reindustrialització, transició energètica, àmbit agroalimentari, turisme, noves tecnologies i sector públic".
El diputat socialista Joaquim Paladella i la diputada de Junts Mònica Sales saludant-se en acabar la sessió.
Governança del Fons
Es crearà un òrgan de govern que estarà presidit per "un representant del Departament d'Empresa i Treball" i a la vicepresidència hi haurà els alcaldes d'Ascó i Vandellós i Hospitalet de l'Infant. D'esta manera, es reforça la presència de la Generalitat a l'òrgan de govern del Fons.
👉ðŸ»Dia històric al @parlamentcat i #terresdelebre aprovada la modificació del PSC al fons nuclear per rebre 600 milions d'euros al territori. Feina feta â€¼ï¸ @EbrePSC @socialistes_cat pic.twitter.com/kvzakvsaOT
— Manel de la Vega (@maneldelavega) December 15, 2022
Reticències d'ERC
ERC va portar esta iniciativa al Consell de Garanties Estatutàries, que finalment va avalar per unanimitat la reforma del fons de transició nuclear proposada pel PSC-Units en considerar que no vulnera l'Estatut ni la Constitució. La iniciativa dels socialistes implica modificar la Llei de mesures fiscals i financeres aprovada el 2020. El recurs al CGE l'havia presentat ERC adduint que el nou articulat "ataca" el marc competencial de Catalunya incorporant com a receptors de fons quatre municipis de l'Aragó. Tot i això, l'òrgan consultiu va determinar que no vulnera l'abast territorial i l'eficàcia de les competències de la Generalitat ni tampoc el principi de seguretat jurídica recollit a la carta magna espanyola. El dictamen es va adoptar dijous passat.
