Un alt consum d'aliments ultraprocessats durant la infantesa s'associa a una pitjor salut cardiometabòlica. Aquesta és la principal conclusió d'un estudi liderat per un equip investigador de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili en col·laboració amb l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) i el Centro de Investigación en Red. Fisiopatologia y Nutrición (CIBEROBN). La recerca s'ha fet en nens i nenes de 3 a 6 anys i els resultats principals s'han publicat a la revista científica JAMA Network Open.
Els aliments ultraprocessats acostumen a ser rics en greixos saturats, sucres, sal, additius i contaminants, mentre que són pobres en nutrients. Bolleria, refrescos, batuts, snacks… estan en molts casos molt presents en l'alimentació infantil. Per estudiar el seu efecte sobre la salut en els primers anys de vida l'estudi va avaluar com afecta el consum d'aquests productes en una població de més de 1.500 nens i nenes de 3 a 6 anys de diferents ciutats (Reus, Còrdova, Santiago de Compostela, Navarra, València, Barcelona i Saragossa), que formen part de l'estudi multicèntric CORALS.
Els resultats van mostrar que els infants que més aliments ultraprocessats consumien tenien unes puntuacions més altes en paràmetres com l'índex de massa corporal, la circumferència de la cintura, l'índex de massa de greix i els nivells de sucre en sang. També tenien nivells més baixos de colesterol HDL -considerat com a colesterol bo- en sang.
"Les dades que hem obtingut són motiu de preocupació", afirma Nancy Babio, investigadora principal de l'estudi. "Si bé la magnitud de les associacions que hem trobat es podria considerar de rellevància clínica limitada, en el nostre estudi han participat nens i nenes molt petits i, tot i això, s'ha posat de manifest una relació significativa del seu consum sobre aquests paràmetres", afegeix. Per a l'equip investigador, aquests resultats s'han de prendre com un advertiment prematur del que pot passar en el futur. "És essencial reconèixer la importància dels hàbits alimentaris primerencs i les seves implicacions futures en la salut cardiometabòlica", apunta Babio.
A l'estudi també es destaca que els fills de mares i pares amb educació o nivell socioeconòmic més baix consumien en general una major quantitat ts ultraprocessats, fet que els fa susceptibles a tenir problemes de salut en un futur. "Davant d'això s'haurien d'establir polítiques de salut pública especialment enfocades a poblacions vulnerables", afirma Jordi Salas-Salvadó, director de l'equip investigador, que també recomana fomentar la substitució d'aquests aliments per opcions més saludables com productes no processats o que ho siguin mínimament.
Baix preu i alta accessibilitat
Els aliments ultraprocessats són cada vegada més freqüents a la dieta. La seva alta disponibilitat, assequibilitat i baix preu fa que siguin molt consumits especialment entre infants, adolescents i les seves famílies, sobretot aquelles més vulnerables des del punt de vista socioeconòmic i educatiu, en els que l'obesitat és més freqüent. En aquest sentit, l'estudi subratlla la urgència d'abordar el problema del consum excessiu d'aquests aliments entre la població infantil i destacA la importància d'instaurar polítiques públiques i adoptar mesures preventives per protegir la salut a llarg termini de les generacions futures.
L'estudi l'ha realitzat un equip format per l'estudiant de doctorat Nadine Khoury i la investigadora del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV Nancy Babio; el catedràtic de la URV Jordi Salas-Salvadó -tots dos investigadors principals de la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat- així com la investigadora postdoctoral María Ángeles Martínez ( els tres directors de la tesi doctoral de Nadine). Tots ells també es troben adscrits a l'Institut d'Investigació Sanitària Pere i Virgili i al Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa Obesitat i Nutrició (CIBERobn) de l'Institut de Salut Carlos III.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics